QÜESTIÓ D'ACTITUT

Paciència, control, tolerància.

"Se dice que nuestro enemigo es nuestro mejor maestro. Al estar con un maestro, podemos aprender la importancia de la paciencia, el control y la tolerancia, pero no tenemos oportunidad real de practicarla. La verdadera práctica surge al encontrarnos con un enemigo."

Dalai Lama

Polítiques sense pedagogia

Penjo un fragment de l’article d’opinió de Lluis Foix del 14 d’abril de 2011 a la Vanguardia titulat “Políticas sin pedagogia”:

“Para afrontar esta crisis global son necesarias cabezas frías y grandes dosis de racionalidad por parte de los políticos y de los fabricantes de opinión. Es fácil sucumbir a la presión del entorno que crea debates que fácilmente pueden conducir a la frustración, un problema endémico que han padecido todas las sociedades humanas de todos los tiempos.

Hay que discutir sobre los hechos y no sobre las teorías sobre situaciones de futuro. Hay que argumentar con rigor y proponer soluciones posibles, por muy dolorosas que puedan parecer. Es preciso recuperar la argumentación con la pedagogía de los políticos responsables y establecer las prioridades en una sociedad que no está compuesta por balances ni cuentas de resultados sino por personas.”

SENZILLESA

Ha arribat el moment de canviar aquesta inèrcia tòxica que immobilitza i no ens permet treballar a tots plegats per Viladecavalls. No descobreixo res repetint que la diferència d’idees ens enriqueix. La diversitat ideològica ens pot permetre ser un poble pròsper i on tots els vilatans es sentin representats.
Respecto profundament qualsevol postura ideològica que es basi en el respecte i en la no violència vers als altres. La democràcia ens permet triar als nostres representants i per tant apostar per un projecte polític. No obstant, això no implica haver de donar suport inquebrantable i cec a totes les accions dels nostres representants. Estic convençut que cap govern sigui de la nació més gran o del poble més petit no sempre tindrà recolzament absolut del seus partidaris en les decisions que prengui (una altra cosa és que es manifesti). El que tinc encara més clar és que si aquestes decisions fan mal a persones el suport minva exponencialment.
Ha arribat el moment de reflexionar, d’aturar-se a pensar en el que s’està fent. Demano als nostres representants polítics (sense diferències ideològiques) que no facin mal a les persones, darrera de cada ésser humà hi ha una història i normalment no ens aturem ni a llegir el pròleg.
El lector d’aquestes quatre ratlles que hagi arribat a la conclusió que aquestes idees són inocents i senzilles coincideix totalment amb el meu propòsit alhora d’escriure-les. Sembla ser que ens hem oblidat que a vegades les idees més innocents i senzilles són les més difícils d’aplicar i desenvolupar.

ÀNIMS CESCA!!!

Hi ha una frase de Martin Luther King que diu que persones dolentes i conflictes sempre han existit i existiran però que a ell el que més por li feia era el “silenci dels bons”. Tu ja m’entens.
Et conec i sé que ets una persona forta, amb uns valors sòlids. Aquests valors han fet que tractis sempre a tothom igual. Des de els que tenen poder fins a persones, que per altres no tenen cap interès perquè no poden aconseguir res d’ells. Sé que tractes a tothom igual tingui la ideologia que tingui, no podia ser d’una altra manera. Això que per molts és una virtut per altres és vist com un problema. “Un problema que han de solucionar”. Aquesta solució consisteix en silenciar, maltractar, desprestigiar, enfonsar a qui no pensi com ells.
Ànims Cesca.
Sé que defensaràs els teus interessos però has de saber que defensant-los també defenses els valors democràtics. Els teus drets i els de molts altres (“silenci dels bons”) que tot i que et recolzen interiorment la por els paralitza.
Ànims Cesca
No sóc ningú per demanar-te res però sobre tot continua sent com ets. Per tu la educació és una forma d’entendre el món, així sempre m’ho havies expressat. Per molt que és digui la pedagogia està dintre teu i això no tothom ho pot dir.

I per últim convido als que no entendran aquestes línies a respectar als altres. Els punts de vista diferents és poden solucionar amb el diàleg. Fer mal a les persones no us fa més poderosos sinó més pobres. Reflexioneu.

SATYAGRAHA

La fortalesa de la veritat (SATYAGRAHA) és el valor que fa que tingui esperança. Últimament, en el meu entorn més proper estic veient injustícies basades en mentides. És cert que a vegades em plantejo si la veritat és universal o cadascú té la seva. Sigui com sigui la veritat mai ha d’utilitzar la força, l’ofensa o l’abús de poder per justificar-se.
Les persones amb poder que utilitzen la mentida per fer mal als altres és fan mal a ells mateixos. Aquest tipus de persona solen creure que són més intel·ligents que els altres però del que no se n’adonen és que la gent no se’ls creu. Els escolten per por. Els donen la raó per por. Però s’equivoquen perquè el poder s’acaba, caduca però la veritat perdura.

SATYAMEVA JA YATE, significa “la veritat sempre guanya”.

Reflexions del subconscient

Llegint un informe de la secretaria del comitè d’experts en administració pública del Consell econòmic i social de Nacions Unides, que per cert recomano, en relació al paper dels recursos humans en la revitalització de l’administració pública em va cridar la atenció:

“S’ha de fugir del favoritisme, el clientelisme, el baix nivell de professionalitat i eficiència”

“La professionalitat, la eficiència i la receptivitat, la imparcialitat, la ètica estricta, l’esperit d’equip i la visió de llarg plaç solen ser les característiques d’una administració pública que funcionen correctament”.

El que no acabo d’entendre és per què em van cridar la atenció aquestes frases...

Bibliografia:Comité de Expertos en Administración Pública
Nueva York, 29 de marzo a 2 de abril de 2004
Revitalización de la administración pública
El papel de los recursos humanos en la revitalización
de la administración pública
Informe de la Secretaría de Naciones Unidas

Imatge: Cirstobal Vila

BON VENT I BARCA NOVA

M’he passat deu anys de la meva vida professional ajudant a joves amb problemàtiques conductuals. Suposo que com tot a la vida s’acaba. De fet quan s’acaba per una decisió personal és enriquidor. Si veus que tot allò que havies ajudat a crear continua, la satisfacció és gran.
En canvi si les idees en les que creus i has treballat desapareixen et quedat una sensació de buit intern. L’analgèsic ideal és omplir aquest buit amb raonaments coherents i justificats. Quan realment et queda una ferida oberta és quan els raonaments, les explicacions o els motius no existeixen. O encara pitjor, quan s’intenta justificar, per part d’aquells que han fet desaparèixer les teves idees amb fal·làcies i arguments absurds.
La ferida es va tancar amb punts de sutura i és clar, aquests deixen cicatrius.

LA IDEOLOGIA DE L'ENEMIC TOTAL

La cultura de l'enemic total es reflexa en societats autoritàries i belicistes i en persones dogmàtiques i violentes. El nazisme, l'estalinisme i els fonamentalistes religiosos es basen en la ideologia de l'enemic total.

Segons Gregorio Peces-Barba l'enemic sustancial és el més gran dels perill per a una concepció humanista de la història i de la cultura i per una concepció integral de la democràcia. Les idees de progrés, de dignitat humana, de llibertat, d'igualtat i de fraternitat, pròpies de l'humanisme pateixen des del trànsit a la modernitat fins al dia d'avui l'atac disolvent i destructiu de les diverses formes que presenta la ideologia de l'enemic sustancial.

Estat de dret

He cregut convenient penjar en aquests bloc de reflexions personals un fragment d’un article de Lluis Foix en el diari AVUI per convidar a la reflexió d’aquells possibles lectors. “El menyspreu del dret ha fet caure les tiranies més inexpugnables de la història. L'imperi soviètic no es va esfondrar només per la ideologia, l'economia o el desordre. Desaparegué perquè el poderós Estat dictava lleis de forma arbitrària sense considerar els interessos personals dels seus súbdits. El mateix passà amb el Tercer Reich, que, en nom de una ideologia perversa, no protegia els drets de les minories. Entre els drets vulnerats hi havia el dret a viure de les minories jueva i gitana. La tercera ignomínia del segle passat es produí a Cambodja, on un grup d'il·luminats i assassins van imposar la neteja ideològica i cultural. Quan el dret no impera, els abusos són gairebé inevitables. Les democràcies han perdurat perquè els equilibris entre el poder executiu, legislatiu i judicial han fet possible la garantia del dret que ens equipara a tots.”